Benvinguts al bloc, on hi trobareu informació i notícies d’InterMèdia, opinions del seu soci-director Toni Rodríguez Pujol, que sóc jo, i alguns links interessants d’amics i coneguts de la casa.
InterMèdia fa ser fundada el novembre del 1990. Jo, prèviament, havia estat soci de Dupond & Dupont, una iniciativa dels meus antics col·legues del Circuit Català de TVE, Santi Román i Víctor Bottini, a la que ens vam afegir amb l’esperit governat per una gran determinació en Vicenç Oller i jo.
Tot comença, però, l’any 1973, quan, cansat de ser un advocat sense ganes, i amb la carrera de periodista a punt d’acabar, em donen la oportunitat de fer una suplència d’agost als tallers fantàstics i greixosos del Correu Català. Gran experiència! Un cop acabada, i quan encara no se m’havien eixugat del tot les llàgrimes d’haver-me’n d’anar, se’m presenta l’ocasió de fer-li una entrevista en exclusiva a Salvador Dalí, que m’obre definitivament les portes del diari. Passen dos anys, me’n vaig d’enviat especial a Madrid amb l’Enric Bañeres a cobrir el 20-N de 1975 i al tornar m’encarreguen que organitzi la primera secció de política de Catalunya de desprès de la guerra civil, cosa que em va permetre, entre d’altres coses, publicar-hi la primera entrevista no clandestina, feta a mitges amb en Màrius Carol, amb en Josep Tarradellas i Joan, qui, passats els anys seria el meu padrí de noces.
El 1977, en Ricard Fernández Déu i l’Alfred Rexach també em contracten per dur la informació política al primer informatiu diari en català de la història: Miramar. D’allà, passo a dirigir i presentar el primer informatiu setmanal dedicat al Parlament de Catalunya, “Parlament” que va durar fins l’acabament de la primera legislatura, el 1984. La experiència més potent d’aquella etapa potser va ser poder fer la primera entrevista de televisió al primer president elegit pel Parlament des de la restauració: en Jordi Pujol. La vaig fer a mitges amb en Rexach.
Després d’això, venen altres coses a Catalunya Ràdio, a la revista El Món, a El País (que em va proporcionar un premi Ciutat de Barcelona de Periodisme del 1986), un llibre per fascicles a La Vanguardia sobre “La societat civil catalana”, i 19 anys de secretari del jurat i organitzador dels Premis a les Millors Iniciatives Empresarials de El Periódico.
Com a periodista de mitjans, totes van ser grans experiències. Com a periodista de fonts, vaig començar assessorant en Gabriel Ferraté a la Universitat Politècnica l’any 1980, i mica en mica vaig anar agafant altres encàrrecs, fins que em vaig veure abocat a fundar InterMèdia, més que res per una qüestió d’organització. I l’agència, amb les seves pujades i baixades, ha anat creixent des del 90 fins ara. Hem passat algunes crisis, hem tingut algunes alegries i ara som un equip de 16 persones que són l’orgull del sotasignant i que ja anireu coneixent mica en mica. De les crisis no en parlarem. De les alegries, remarcarem les victòries a les eleccions de la Cambra de Comerç (Antoni Negre), Futbol Club Barcelona (Joan Laporta), Col·legi d’Advocats (Sílvia Giménez-Salinas i Pedro Yúfera) i totes les que encara han de venir.
També hem fet altres coses que ens han donat un munt de satisfaccions, però si n’hagués de remarcar alguna, potser seria el llançament d’un gran projecte de gestió de la memòria, que vàrem proposar fa uns anys a Serveis Funeraris de Barcelona i concretament a un Eduard Vidal, que el va acollir amb gran entusiasme, que ha fixat referències i proporcionat un cert consol a milers de famílies barcelonines, i que a hores d’ara està en plena fase de creixement.
De manera que potser sí que hem fet una pila de coses. Però això no s’acaba mai. I ara toca digitalitzar-se, fer xarxa, seguir-se comunicant amb clients, col·legues, amics i coneguts. No tothom pot venir als nostres InterMèdia Confidencial; no tothom pot venir a les nostres conferències; no tothom és convocat als petits actes d’IM Cultura: és que no hi cabríem.
Però, sortosament, a InterMèdia hi ha saba nova que ens permet avançar pels camins d’una xarxa que és molt elàstica, on hi cabem tots alhora.
Per tant, com diria sant Sisa beneït, sigueu benvinguts i passeu, passeu, que això tot just comença…
Deixa un comentari