#CdE30, entre la dimissió i l’abdicació

150 150 Toni Rodríguez

Una de les poques coses que les XXX Jornades del Cercle d’Economia celebrades a Sitges no van preveure és que dos dies més tard de la seva cloenda, dilluns 2 de juny, el rei Joan Carles abdicaria. Unes jornades excel·lents, que la història ha acabat situant entre parèntesis, entre la dimissió d’en Rubalcaba i l’abdicació d’en Joan Carles. Ja se sap, els reis i els papes abdiquen, la resta de mortals dimiteixen. Els que dimiteixen, és clar. Que n’hi ha que encara dissimulen.

Van ser unes Jornades un xic atípiques, on el públic assistent aplaudia més el seu president, Anton Costas, que no pas el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i mostrava més afecte pel dimissionari secretari general del PSOE, Alfredo Rubalcaba, que pel tradicional valedor dels interessos catalans a “Madrid”, Josep Antoni Duran Lleida, amb qui va protagonitzar un interessant cara a cara. Veient-los discutir amb elegància, molts vam trobar a faltar una altra contesa semblant, en viu i en directe, físicament improbable, entre el president Mas i el president Rajoy.

Val a dir que, probablement, Anton Costas no estava al cas de l’abdicació real de dilluns, i en canvi els seus invitats o alguns d’ells, sí que ho estaven. Això explicaria la prudència de tothom a l’hora d’expressar-se. Però en qualsevol cas, el meu mesurador imaginari d’aplaudiments va enregistrar un nivell d’assentiment i identificació molt més intens i perllongat quan en Costas va marcar el terreny de joc a Rajoy, que no pas en el tràmit de resposta. Fins al punt que el mateix Costas, excel·lent amfitrió, va haver de demanar silenci per no incomodar gaire més el nostre il·lustre invitat.

Podrem dir, en qualsevol cas, que les XXX Jornades del Cercle d’Economia han estat les darreres celebrades sota el regnat d’en Joan Carles. S’obre ara un període històric interessant, que posarà a prova l’encara jove democràcia espanyola.

Que tinguem sort!

Deixa un comentari

El teu correu electrònic no serà publicat