Saben aquell que diu que anava un senyor en direcció contrària per l’autopista, esquivant el gavadal de cotxes que li venien de cara, i, de sobte, sent per la ràdio que diuen: “¡Atención, atención! Los conductores que circulen en este momento por la autopista en dirección a Barcelona que vayan con mucho cuidado, que hay un loco que va en contradirección”. “¿Uno?”, crida el bon home. “Sólo uno?”. “Jo en veig a centenars!!!”.
Doncs això és el que passa quan el conductor d’un projecte, sigui de la mena que sigui, s’encaparra en un pensament, acusa els que li van en contra d’estar equivocat i de tenir “pensament únic” i acaba perdent no solament el senderi sinó fins i tot el sentit de les paraules, que és per allà on comencen totes les desgràcies.
Recordeu aquella pel·lícula que es diu ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?? Doncs jo, tot sovint, també em demano “per què en diuen frontisme quan volen dir coincidència?”. O, “per què en diuen espanyolitzar quan volen dir castellanitzar?”. O, “¿per què en diuen atac quan volen dir defensa?”.
No fa pensar el fet que hi hagi un vuitanta per cent del Parlament més votat de la història de Catalunyaque coincideixi a defensar una norma que fa més de trenta anys que no provoca cap problema? Es tracta d’una conspiració nacionalista? Nazi, potser? Tot aquest vuitanta per cent és nacionalista? O nazi? Pel que tinc entès, els socialistes no ho són: diuen que són federalistes. Ni els republicans tampoc: diuen que són transitòriament independentistes i que volen deixar de ser-ho com més aviat millor. Ni els ecosocialistes, que són el que són –i ara tampoc no és el moment de trencar-se les banyes esbrinant-ho–. Potser els de la CUP? No ho sé, ara m’ho miro. I els de Solidaritat per la Independència? Potser sí, però ara ja és igual.
I a l’altra banda del mirall? Doncs a l’altra banda hi ha el PPC, que és l’ala dreta de l’unionisme, i Ciutadans, que n’és l’ala esquerra. Comptat i debatut, un vint per cent. Realment autònons, només els de Ciutadans, amb la diferència afegida que el PPC té el suport –o, més ben dit, és el petit suport– del seu primo Zumosol de les Espanyes, i els altres, a poc a poc, i amb una imatge encara virginal, no tenen més suport que el dels seus votants.
I tot això, a l’hora de circular contra direcció, es nota.
Deixa un comentari