Dijous 22 de febrer, DIRCOM Catalunya va celebrar una sessió de treball entre els seus associats, directors de comunicació i directors d’agències de comunicació, amb el periodista Josep Cuní. Una gran sessió de treball. En Cuní és un professional amb el qui es poden tenir grans acords i grans desacords. Generalment, els acords sorgeixen quan es tracta d’analitzar la realitat que ens envolta, i els desacords quan els legítims interessos respectius no són coincidents. Com passa a totes les famílies.
Comencem, doncs, per les coincidències, que són molt més habituals, com correspon entre col·legues.
Diu Cuní que el periodisme està passant una de les pitjors crisis de la seva història. Potser sí… si ens oblidem d’aquella època d’heroïcitats i misèries dels anys setanta que encara recordem “los más viejos del lugar”. Tot és relatiu, però, en qualsevol cas, la crisi també pot ser creativa, com ho ha estat altres vegades. Tot és qüestió de pensar-hi.
Diu Cuní que tots plegats anem una mica esverats, com els bebès que comencen a caminar sense saber on van perquè, de fet, no van enlloc. Cert, els nens, quan comencen a caminar, no van enlloc: fan proves, n’estan aprenent. Nosaltres també ens trobem en una situació nova (internet, xarxes socials, crisi publicitària, pèrdua de lectors…), i encara no sabem exactament com evolucionaran els mitjans de comunicació, ni la publicitat, ni tan sols els sistemes d’organització política. Però és força probable que aquesta evolució sigui conseqüència, en part, de la nostra pròpia activitat. I crec que en això també podem estar d’acord.
És veritat que tot sovint fa més mal el foc amic que “l’enemic”, que no sempre la comunicació provoca coneixement, que els interessos comercials de vegades perverteixen els interessos professionals, que avui dia de mitjans de comunicació només n’hi ha de públics i de subvencionats i que la publicitat és, ara per ara (Mare de Déu santíssima!), la seva principal font de finançament.
Però també és veritat que això ha passat tota la vida. Ara es veu més perquè estem en plena crisi econòmica i això fa que tot sigui més viu. Però la gràcia, potser, és que en parlem. Primer entre professionals de banda i banda de la “trinxera” (en les seves pròpies paraules), i després amb les comunitats que ens envolten i que haurien de ser les primeres convençudes de la rendibilitat econòmica i social de les bones pràctiques del periodisme. De més verdes en maduren.
Toni Rodriguez Pujol, soci director d’InterMèdia
Deixa un comentari