Comença, benigna, la tardor i un ventet d’incertesa xiula a les orelles de la pell de toro. S’enfonsa, entre Madrid i Sevilla, un gran partit de la transició, induït per interessos interns i externs no gaire innocents. S’omplen els jutjats de presumptes implicats d’una altra gran formació que, malgrat tot, continua pujant a les enquestes. Desapareix de Galícia i el País Basc el nou partit que s’ho havia de menjar tot. Hi ha fiscals que volen inhabilitar dues senyores i un senyor molt elegants que van organitzar una macro-enquesta política a Catalunya. Amenaça el Tribunal Constitucional amb tornar a legalitzar la tortura dels braus a la plaça. Observen mig de cantó el guirigall alguns catalans desconnectats imaginant que tot això els hi és aliè. Surt un polític de tota la vida dient que vol muntar un altre partit. En desapareixen uns, en surten d’altres, en Borrell demana diàleg, el Barça no acaba de rutllar i, com cada any, la gent torna a dir que es vol aprimar, anar al gimnàs i posar-se a estudiar seriosament l’anglès.
Paral·lelament, el consum intern es reanima, l’exportació no afluixa, Intermèdia canviarà de logo i més de 500 empreses s’instal·len cada any al districte barceloní del 22@, segons informa a tota plana un diari econòmic madrileny.
Els signes indiquen, doncs, que realment, ha començat la temporada. Procurarem que sigui la millor de les nostres vides. De ganes no ens en falten, de bons auguris tampoc i de desig de compartir-ho amb tots vosaltres encara menys.
Que tingueu una bona tardor i una bona temporada.
Amunt i crits!
Deixa un comentari