Finalment ha arribat el fred. Temps de desar la roba d’estiu, recuperar la d’hivern i comprar-ne un parell de peces que ens facin tornar a sentir actius i renovats. De fet, és ara quan comença l’autèntica temporada, tot i que l’experiència ens diu que fins al mes de gener no iniciarem oficialment l’any més important de les nostres vides, que, per definició, sempre és “l’any que ve”.
N’hi ha que reben aquest canvi amb melangia. D’altres rememoren la faula moralista de Jean de La Fontaine i reaccionen en conseqüència, segons quin hagi estat el seu capteniment estival: preocupats els qui s’identifiquen amb la cigala i confortats els qui ho fan amb la formiga.
Nosaltres no som ni una cosa ni l’altra, ni tampoc no sentim gens de melangia. Però sí que és cert que, sense deixar de cantar, ens hem passat l’estiu carretejant projectes al cau, ordenant-los i fent-los créixer per tenir-los a punt abans que acabi l’any, que recordarem sempre com un any complicat, però finalment superat i vençut.
Ara els projectes ja comencen a caminar, com nens petits que caldrà anar-vos presentant de mica en mica. Quedem així.
Salut a tothom i fins al mes que ve!
Deixa un comentari