Les eleccions, per qui les viu des de dins d’alguna candidatura, són un exercici intens de convivència entre persones de diferents habilitats i competències, que sol crear vincles molt estrets de companyonia. Sobretot, si finalment la candidatura acaba guanyant la contesa electoral.
Aspecte exterior de la seu de la candidatura de Joan Laporta, al Passeig de Gràcia, el mes de maig del 2003
Seu de la candidatura de Joan Laporta, al Passeig de Gràcia, el mes de maig del 2003
Val a dir que InterMèdia ha tingut el privilegi de viure’n unes quantes. Les més destacades, les de n’Antoni Negre a la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona i les d’en Joan Laporta a la del Futbol Club de Barcelona. També les del Col·legi d’Advocats de Barcelona, les del Col·legi de Procuradors de Barcelona, les de Foment del Treball o les de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, per exemple.
Gairebé totes, per no dir totes, van ser alternatives, èpiques, il·lusionants i decisives. Gairebé totes, per no dir totes, van servir per superar l’amable mediocritat corporativa en què estaven instal·lades les seves respectives institucions.
La victòria, però, té els seus perills. D’una banda, atrau noves energies de gent decidida a apuntar-se sense manies al cavall guanyador. La gestió d’aquest allau de noves voluntats i energies no és sempre fàcil ni compatible amb la gestió de les voluntats i energies de primera hora. D’altra banda, hi ha la inevitable sensació de pensar que si ja s’han guanyat una vegada serà relativament fàcil tornar-les a guanyar. És aquella confiança que mata.
“Tranquils, que no hi ha presa. Ens hi posem un mes abans i això ho tenim guanyat de carrer”. Aquesta és justament la frase maleïda. La que porta directament a la derrota. La que, lluny de transmetre il·lusió, el que fa és destrempar l’equip de professionals que se n’ha de fer càrrec. Dissortadament, ho hem viscut algunes –poques- vegades.
La campanya és una eina de comunicació i la comunicació, tal com sabem els que ens hi dediquem professionalment, ha de ser sincera, constant, quotidiana, propera, emocional i permanent. Perquè sinó, és bastant inútil. Igual com passa en qualsevol exercici de seducció.
Sense abusar-ne, és clar.
Ara, al setembre, veurem qui ho ha fet bé, qui n’ha abusat i qui arriba tard.
Segur que no ens avorrirem.
Bones vacances!
Pere Pascual Pique
Hola! És bo que hagis dit la ñprimera del Laporta, perquè`de la segona millor no dir res. No egt portes bér amb jun am ic de tants anys. Bones vacances, jo me’n vaig del 13 i n o gtorno fins l’onze de setembre