Quan fallen les enquestes

Toni Rodríguez

Carles Puigdemont, president de la Generalitat, i Albert Sáez, periodista, han estat els ponents de dues ponències força interessants que hem tingut el privilegi d’escoltar darrerament. Curiosament, el contingut de l’home polític va ser eminentment periodístic i el contingut del periodista, eminentment polític. Borgen i els seus miralls creuats, en versió domèstica i des de primera fila.

Va dir-nos Puigdemont que, un cop superada la societat de la informació, ara vivim bàsicament sota els efectes de la societat de la reputació, un concepte líquid i voluble que tot sovint depèn de corrents d’opinió generades a partir d’un simple click. Deia Sáez que la reputació d’un partit es construeix a partir d’un bon procés intern de negociació, d’una acurada selecció de lideratges i, en darrer terme, d’una formulació sintètica i adequada dels missatges a transmetre a l’electorat.

Dues visions complementàries, en un context que comença a considerar superada tota una etapa predictiva basada en enquestes d’opinió poc o gens contrastades, a l’hora d’avançar resultats electorals. “Probablement, acabem d’assistir a la darrera votació política amb enquestes a peu d’urna”, diuen els entesos.

Efectivament, sembla que està a punt de sortir al mercat un sistema informàtic d’anàlisi de xarxes socials, capaç de predir resultats electorals amb una precisió centesimal. Es tractaria d’un programa que ja va ser discretament experimentat amb èxit al referèndum de sortida d’Europa del Regne Unit de la Gran Bretanya, davant la incredulitat dels analistes que basaven les seves prediccions en el sistema tradicional d’anar obtenint respostes aleatòries a preguntes inevitablement indiscretes.

Reputació i big data, serien doncs els vectors pels que circularà la comunicació del futur immediat, en un món en el que l’anticipació de tendències i l’aparició accelerada de noves eines de treball hauran de conviure amb els efectes d’una creixent “infoxicació” i d’uns renovats intents de colonització de l’imaginari col·lectiu.

De fet, com ha passat sempre. La diferència és que ara, els instruments de treball són molt més sofisticats i, tal vegada, més perillosos. Caldrà estar alerta.

 

 

 

Deixa un comentari

El teu correu electrònic no serà publicat