Comença un any que probablement recordarem la resta de la nostra vida. Un any de contradiccions, en el qual tant la tensió econòmica com la tensió política assoliran més i més graus d’una pressió que pot arribar a ser molt alta. Keep calm! Sigui quin sigui el resultat final, si és que mai s’hi arriba, tenim el consol de saber que el sistema s’ha dotat de recursos suficients per regenerar la seva pròpia decadència.
Fa uns dies, a l’enterrament d’en Carles Güell, Borja García Nieto recordava una de les millors sentències del fundador del Cercle d’Economia: “per assolir un objectiu només cal un grup de persones decidides a dedicar-hi les seves millors energies”. És a dir, una avantguarda. Ell en va organitzar una en ple franquisme, quan per a la gent del seu entorn era molt més fàcil deixar-s’hi dur que no pas nedar-hi en contra. Altres, com en Jordi Pujol, en Joan Reventós o n’Antoni Gutiérrez Díaz, en van organitzar d’altres.
Totes les avantguardes serveixen per avançar, encara que sigui a velocitats diferents. Però poc avançarien sense una gran reraguarda al darrere disposada a teixir xarxes silents de solidaritat, crear noves oportunitats i empassar-se les queixes per evitar distreure’s de la feina.
I això ho tenim. I sigui quin sigui el resultat final de tot plegat, ho seguirem tenint. Se’n diu societat civil catalana. I la fem entre tots.
Bon any a tothom.
Deixa un comentari