L’any 1993, el director de cinema Manuel Gómez Pereira va estrenar una pel·lícula que es deia ”¿Por qué le llaman amor cuando quieren decir sexo?”. Era una bona pel·lícula, però encara millor era la pregunta que ens plantejava.
Dimarts passat, Joaquín Estefanía publicava una tribuna a El País, amb el títol de “El invierno del miedo” (molt semblant, vés per on, al del seu darrer llibre “La economía del miedo”), on, com aquell que no fa res, planteja un seguit de preguntes realment rellevants.
L’articulista arrencava amb la catastròfica situació laboral actual, que relaciona amb el cèlebre hivern del descontentament britànic del 1987 que va acabar amb el govern del laborista James Callaghan (qui digué allò de “crisis, what crisis?”), l’herència social de Harold Wilson i l’accés al poder de Margaret Thatcher, amb totes les seves conseqüències.
Estefanía és un periodista ben documentat, que sol escriure llarg, tal com dèiem a la redacció del vell Correo Catalán. Bé, de fet, no en dèiem exactament “escriure”. Abans d’arriscar una tesi, l’argumenta amb doctrina pròpia i aliena fins que no hi queda cap escletxa. Fa bé. En això sembla més un advocat que un periodista: abans d’arribar a la
conclusió buscada, fa una llarga tirallonga de consideracions, altrament dites “considerandos”, que fan d’embut cap a l’única conclusió possible. Però paga la pena tenir una mica de paciència: Quan arribes al final de l’article, n’acabes trobant el pinyol: “La globalización realmente existente está chocando con la democracia por
la sencilla razón de que lo que busca no es mejorar el funcionamiento de esta última sino ponérselo fácil a los intereses comerciales y financieros que buscan acceder a los mercados a bajo coste”.
Dura sentència, valga’m Déu, sobre la qual convindria, si més no, fer-se aquestes preguntes:
1.- Per què diuen mercats quan volen dir capitalisme salvatge?
2.- Per què diuen mercats quan volen dir ultraliberalisme?
3.- Per què diuen mercats quan volen dir imperialisme econòmic?
4.- Per què diuen mercats quan volen dir atac a la protecció dels més necessitats?
5.- Per què diuen democràcia, quan haurien de dir impotència?
6.- Per què diuen globalització quan volen dir monopolització?
7.- Per què diuen que manen si els que manen de debò no els ha votat (ni els votarà mai) ningú?
Doncs, no ho sé, francament. Però m’ho pensaré una estoneta.
Deixa un comentari