Spanair: un parell de preguntes

150 150 Toni Rodríguez

Policies i periodistes, és a dir, dues de les tres professions que comencen amb “p” més bàsiques i antigues de la humanitat, diuen que quan hi ha una mala notícia i es vol saber com s’ha produït, convé preguntar-se a qui beneficia.

La notícia és que Spanair s’ha col · lapsat. És una mala notícia? No per a tothom. Ho és per als viatgers que han comprat bitllets d’avió que ara ja no volen, ho és per als seus més de 2.000 treballadors directes; ho és per als seus més de 2.000 treballadors indirectes; ho és per als seus accionistes públics i privats; ho és per al aeroport del Prat que es queda amb un gran estadi de futbol sense equip titular; ho és per a Barcelona, que es queda sense el seu principal animador de connexions interoceàniques; ho és per a Catalunya, l’economia es queda sense tantes esperances de connectivitat directa com tenia abans.

Llavors, per a qui és una bona notícia? No crec que necessitin llegir-lo. Bàsicament, és una bona notícia per als competidors de Spanair i per als seus animadors, per a les companyies aèries, carregades de subvencions, que l’han denunciat a Brussel·les; per als que volen convertir el Prat en una terminal més del gran aeroport interoceànic de Madrid, la qual és per als rivals econòmics i polítics de Barcelona i Catalunya, i ho és per als adversaris empresarials de les persones que han cregut en el projecte i s’han deixat la pell.

Posar noms no és molt difícil. Desqualificar el projecte, ara que s’ha hagut de suspendre, és molt fàcil.

Però hi ha més preguntes que fer. Avui només deixarem plantejades unes quantes. Formularem 7, que és un nombre bíblic.

1. – ¿Què li ha faltat a Spanair, finançament o capital?

2. – ¿Spanair era un somni nacionalista o un projecte econòmic i empresarial?

3. – ¿Les denúncies a Brussel · les han animat o han desanimat als possibles inversors de Spanair? (Inversors, no finançadors)

4. – L’anunci del govern espanyol d’ajornar la privatització del Prat i de sumar-lo al projecte de Barajas, impedint la lliure competència entre ells, ha beneficiat o ha perjudicat l’operació?

5. – L’operació de compra de fa tres anys (abans de l’entrada de l’actual equip directiu) va estar bé o malament plantejada?

6. – Les últimes negociacions amb Qatar qui les va conduir?

7. – I ara, què?

Doncs ara, el de sempre: aixecar-se del terra i tornar a caminar.

Ja estem acostumats.

Deixa un comentari

El teu correu electrònic no serà publicat