Diuen alguns historiadors que l’actual bandera espanyola (hi ha hagut altres) és una síntesi cromàtica de la bandera catalana, històricament anterior. L’explicació seria aquesta: les quatre barres eren la bandera del terç noble de la Generalitat medieval, i eren utilitzades com a estendard per la marina militar catalanoaragonesa en els seus ponts de comandament. En aquells temps, sembla que la marina castellana era pràcticament inexistent i no va començar a deixar-se veure fins al descobriment d’Amèrica. Consti, però, que la bandera del terç gremial i menestral de la Generalitat de Catalunya era la de Sant Jordi, una creu vermella sobre fons blanc que encara avui llueix amb orgull en l’escut de la ciutat de Barcelona … i en el del Barça.
Dit això, cal destacar el fet que ambdues versions, de dos i quatre barres vermelles (de sang) sobre fons groc (d’or), representatives de diferents sensibilitats polítiques i identitàries dels nostres conciutadans, hagin pogut coexistir en dies immediatament successius en carrers i places de Catalunya sense cap mena de rivalitat ni molt menys de violència, que potser en altres paratges haguessin estat inevitables. ¿Posem un exemple? Doncs posem Bèlgica.
Per descomptat, és per celebrar-ho.
Deixa un comentari