Diuen que les convencions dels partits són un invent, o si voleu, un instrument, per aconseguir un bon grapat de portades, titulars, pàgines senceres o mitges pàgines, comentaris de columnistes, editorialistes, grans espais als telenotícies, minuts de propaganda a les tertúlies, etc, etc. En resum, comptat en termes d’impacte als Mitjans de comunicació, un bon negoci.
Amb riscos, això sí. Però ben mirat, hi ha negoci sense risc? No, certament, no. Aquest cop, el negoci ha estat a càrrec del PP i més concretament de l’aparell “marianista” del PP, que ha vingut a Barcelona a proclamar allò de “un solo partido, un solo líder y un solo país”, més o menys. “No ho traduïu a l’alemany”, aconsella el gran Toni Soler al seu article de diumenge a La Vanguardia. No fos cas que ens esgarriféssim.
Aquest, vés per on, era un dels riscos: acabar dient una frase, sens dubte fabricada al think tank de guàrdia del PP, que vol dir una cosa, i els malintencionats -que sempre se’n troben- poden fer pensar que en vol dir una altra. Però, bé, al capdavall, “pecatta minuta”. El risc de debò era voler escenificar un panorama d’unitat i acabar veient per la tele un Francisco Camps passant de tot i més content que un gínjol al volant d’un Ferrari al circuit de Cheste, on regna al costat de la senyora Barberà, la dels Vuittones. Ara només faltaria que li’n regalessin un (de Ferrari) per poder anar diumenge que ve a fer carreres amb el Ricardo Costa i el seu Infinity. Perquè de la senyora Esperança i les seves absències, millor que no en parlem.
I encara n’hi ha un altre, de risc. I és que sortís un periodista com ara el director de La Vanguardia, José Antich, i, sabedor com és d’on és la notícia (per això és director d’un diari dels més grans de l’Estat), que va i li fa dir en una entrevista (perqué ell directament no ho diu) que no descarta un pacte PSC-PP semblant al del País Basc per governar Catalunya. I aquesta sí que és grossa. Només cal veure’n les reaccions.
Són els riscos de fer una convenció, això ja ho sabia tothom abans de començar.
I si no ho sabia, ho hauria d’haver sabut.
Deixa un comentari