Darrerament s’han produït un parell o tres de fets al món del periodisme que paga la pena d’analitzar ni que sigui una miqueta. Un és la publicació de sengles reflexions sobre l’ofici d’informar per banda de dos prestigiats professionals, en Ramon Besa de El País i en Carles Capdevila de Diari Ara. L’altra és una enquesta del Col·legi de Periodistes sobre l’estat de satisfacció laboral dels seus associats. I la tercera seria una taula rodona que vaig tenir l’honor de moderar a Igualada, organitzada per la demarcació central del Col·legi de Periodistes, amb directius de de quatre organitzacions prou interessants: Fira d’Igualada, Recstores, Munich Esports i Punto Blanco.
Resultat? Incertesa. En Carles i en Ramon es demanen quin sentit té fer de periodista, és a dir, d’investigador, en un marc de treball on tota la informació arriba ja prèviament pautada, processada i llesta per “anar a impremta” que dèiem abans. L’enquesta diu, bàsicament, que els periodistes no estan contents amb la seva feina. I això que en tenen, de feina, afegiríem. I, finalment els meus amables contertulians d’Igualada, van remarcar que això del periodisme està molt bé, però que ara la gent jove ja no llegeix diaris.
I el cas és que tothom té una mica de raó i ningú l’acaba de tenir del tot.
En qualsevol cas, crec que caldria fer una bona xerrada per parlar sobre les diferències – i complementarietats- entre el periodisme de fonts, que es fa des de els gabinets i les agències de comunicació, i el periodisme de mitjans; sobre les diferències i complementarietats entre periodistes i bloggers; les que hi ha entre periodistes professionals i periodistes ocasionals, i les que hi ha entre periodistes, en general, i propagandistes, en particular. I de com convindria que tots plegats estiguéssim sotmesos a les mateixes normes deontològiques.
Qui s’anima a convocar-la? Comença a córrer pressa.
Deixa un comentari