Escriu Ángeles Vázquez al diari Público d’avui que 187 pàgines de les més de 17.000 de què consta l’expedient del cas Gürtel corresponen a converses entre els tres processats i els seus advocats. Diuen altres fonts, no identificades, que l’espionatge telefònic -legal, no cal dir-ho- ordenat per la judicatura en aquest afer, no solament ha deixat panxa enlaire un seguit d’informacions i fets de caràcter presumptament delictiu, sinó també un grapat de misèries, en forma de petites i grans infidelitats matrimonials, comentaris desconsiderats en torn de pressumptes amics més o menys íntims, companys de feina o de militància, etcètera, etcètera.
Un panorama!
Sort que tot allò que no és estrictament necessari per al procés és destruït. Perquè si no fos així, la destrucció seria massiva. Ja se sap, la informació sempre és una arma. I la informació massiva, una arma de destrucció massiva. I les armes, les carrega el diable. El diable cornut, evidentment…
Deixa un comentari